Les definicions i distincions entre la distància focal de la lent, la distància focal posterior i la distància de la brida són les següents:
Distància focal:La distància focal és un paràmetre crític en fotografia i òptica que fa referència a la distància des del centre òptic de la lent fins al pla d'imatge (és a dir, el pla del sensor de la càmera), que normalment es mesura en mil·límetres. Aquesta mesura juga un paper important a l'hora de determinar la perspectiva i les característiques d'imatge de la lent. Les lents amb diferents distàncies focals s'adapten a diferents necessitats i escenaris fotogràfics. Per exemple, les lents amb distàncies focals curtes, sovint anomenades lents gran angular, són ideals per capturar escenes expansives com ara estructures arquitectòniques o paisatges vastos. Aquestes lents proporcionen un camp de visió més ampli, cosa que permet als fotògrafs incloure més elements dins del quadre. D'altra banda, les distàncies focals estàndard, com ara 50 mm, són versàtils i molt adequades per a la fotografia d'ús general. Imiten de prop el camp de visió natural de l'ull humà, cosa que les converteix en excel·lents opcions per a retrats, fotografia de carrer i situacions de fotografia quotidianes. Per contra, les lents de distància focal llarga, comunament conegudes com a teleobjectius, estan dissenyades per a subjectes distants. Aquestes lents comprimeixen la distància percebuda entre els objectes, cosa que les fa perfectes per capturar la vida salvatge, esdeveniments esportius o qualsevol subjecte situat lluny del fotògraf.
Val a dir que la distància focal no només afecta el camp de visió, sinó que també influeix en la profunditat de camp i la distorsió de la imatge. Les distàncies focals més curtes tendeixen a produir imatges amb més profunditat de camp i una compressió mínima, mentre que les distàncies focals més llargues donen lloc a una menor profunditat de camp i efectes de compressió més pronunciats. Comprendre aquestes característiques permet als fotògrafs triar l'objectiu adequat per a la seva visió creativa específica.
Distància focal posterior (DB): La distància focal posterior, també coneguda com a longitud focal posterior, mesura la distància des de la superfície posterior de l'element final de la lent fins al pla d'imatge (és a dir, el pla del sensor de la càmera). Aquest paràmetre és crucial en el disseny i el rendiment de les lents, ja que afecta directament l'estructura interna i la qualitat òptica de la lent. Depenent de la longitud focal i l'ús previst de la lent, la distància focal posterior pot variar significativament. Per exemple, les lents gran angular sovint tenen distàncies focals posteriors més curtes a causa del seu disseny òptic, que implica doblegar els raigs de llum en angles més nítids per aconseguir un camp de visió més ampli. En canvi, els teleobjectius requereixen distàncies focals posteriors més llargues per adaptar-se a les seves complexes disposicions òptiques, que impliquen múltiples elements de lent per minimitzar les aberracions i garantir la nitidesa a tot el fotograma.
La distància focal posterior també determina l'espai físic disponible per col·locar components addicionals dins de l'objectiu, com ara diafragmes, filtres o mecanismes d'estabilització. Un objectiu ben dissenyat ha d'equilibrar la distància focal posterior amb altres factors com el pes, la mida i el cost per oferir un rendiment òptim. A més, la distància focal posterior juga un paper clau per garantir la compatibilitat entre els objectius i els cossos de la càmera, especialment quan s'utilitzen adaptadors o accessoris especialitzats.
Distància de brida:La distància de la brida és un altre paràmetre essencial en fotografia que representa la distància des de la superfície de la brida de la interfície de la muntura de l'objectiu (és a dir, la superfície de contacte entre l'objectiu i el cos de la càmera) fins al pla del sensor de la càmera. Aquesta mesura és fonamental per mantenir una alineació adequada entre l'objectiu i el sensor d'imatges, garantint un enfocament i una nitidesa precisos en les imatges capturades. Dins del mateix sistema de muntura, tant el cos de la càmera com l'objectiu comparteixen una distància de brida idèntica, garantint una integració perfecta i un rendiment òptim. Tanmateix, els diferents sistemes de muntura poden tenir distàncies de brida variables, cosa que pot crear reptes quan s'intenta utilitzar objectius dissenyats per a un sistema en un cos de càmera d'un altre sistema.
Els sistemes de càmeres moderns, en particular les càmeres sense mirall, sovint presenten distàncies de brida més curtes en comparació amb les càmeres rèflex digitals tradicionals. Aquesta elecció de disseny ofereix diversos avantatges, com ara la capacitat de crear objectius més petits i lleugers i un millor rendiment òptic mitjançant el posicionament dels elements de l'objectiu més a prop del sensor. A més, les càmeres sense mirall amb distàncies de brida més curtes poden adaptar-se a objectius amb distàncies de brida més llargues mitjançant l'ús d'anells adaptadors. Aquests adaptadors permeten als fotògrafs utilitzar una àmplia gamma d'objectius antics, ampliant les seves possibilitats creatives i proporcionant accés a característiques òptiques úniques que poden no estar disponibles en els objectius moderns.
Diferències i connexions entre elles:
Definició i diferències de punts de mesura: Cadascun d'aquests paràmetres mesura una distància diferent relacionada amb el sistema de lent i càmera. La distància focal mesura la distància des del centre òptic de la lent fins al pla d'imatge, que representa el primari.
Data de publicació: 21 d'abril de 2025