Les funcions principals d'una obertura en un sistema òptic inclouen limitar l'obertura del feix, restringir el camp de visió, millorar la qualitat de la imatge i eliminar la llum dispersa, entre d'altres. Concretament:
1. Limitació de l'obertura del feix: l'obertura determina la quantitat de flux de llum que entra al sistema, influint així en la il·luminació i la resolució del pla d'imatge. Per exemple, el diafragma circular d'una lent de càmera (comunament anomenat obertura) serveix com a diafragma d'obertura que restringeix la mida del feix incident.
2. Restricció del camp de visió: El diafragma del camp de visió s'utilitza per limitar l'extensió de la imatge. En els sistemes fotogràfics, el fotograma de la pel·lícula actua com a diafragma de camp, restringint l'abast de la imatge que es pot formar a l'espai de l'objecte.
3. Millora de la qualitat de la imatge: posicionant adequadament el diafragma, es poden minimitzar les aberracions com l'aberració esfèrica i el coma, millorant així la qualitat de la imatge.
4. Eliminació de la llum dispersa: El diafragma bloqueja la llum que no forma la imatge, millorant així el contrast. Un diafragma anti-perdició s'utilitza per obstruir la llum dispersa o reflectida de manera múltiple i es troba habitualment en sistemes òptics complexos.
La classificació dels diafragmes inclou les següents classificacions:
Diafragma d'obertura: determina directament l'angle d'obertura del feix d'imatge en un punt de l'eix i també es coneix com a diafragma efectiu.
Diafragma de camp: Això limita l'abast espacial de la imatge que es pot formar, com en el cas d'un fotograma de pel·lícula de càmera.
Diafragma antisoroll: s'utilitza per bloquejar la llum dispersa o multiplicar la llum reflectida, millorant així el contrast i la claredat del sistema.
El principi de funcionament i la funció d'un diafragma variable es basen en la seva capacitat de controlar la quantitat de llum que hi passa ajustant la mida de l'obertura. Girant o fent lliscar les làmines del diafragma, la mida de l'obertura es pot ajustar contínuament, cosa que permet un control precís de la quantitat de llum. Les funcions d'un diafragma variable inclouen ajustar l'exposició, controlar la profunditat de camp, protegir la lent i donar forma al feix, entre d'altres. Per exemple, en condicions de llum intensa, reduir adequadament l'obertura pot disminuir la quantitat de llum que entra a la lent, evitant així els danys causats per la sobreexposició.
Data de publicació: 21 de juny de 2025